El municipi
Una vila entre la riera, la serra i el camí
La història de Vilaforta s’explica a partir de tres elements que encara avui defineixen el municipi: la Riera de la Fontclara, la Serra del Codolar i el camí vell de Montclar. Entre l’aigua, la pedra i els camins va néixer un nucli que amb el temps es convertiria en una vila forta, activa i vinculada a la vida veïnal.
Riera, serra i camí
Abans que Vilaforta tingués forma de vila, el territori ja era un espai habitat i aprofitat. La Riera de la Fontclara feia possible l’horta i marcava un corredor natural; la Serra del Codolar proporcionava pedra, llenya, marges i camins; i el camí vell de Montclar connectava la Plana de Rocaferma amb altres nuclis de l’interior.
Els primers assentaments es poden imaginar com un conjunt de masos, feixes i espais de pas. Eren llocs modestos, vinculats a l’aigua, al conreu i al trànsit de persones i mercaderies. La futura Vilaforta no va néixer com una gran ciutat, sinó com un punt útil, habitat i vigilat, capaç d’articular la vida d’un petit territori.
La vila forta medieval
Entre els segles XI i XII es consolida el nucli que dona nom al municipi. La tradició local relaciona Vilaforta amb una vila protegida, situada en un punt lleugerament elevat i vinculada al control dels camins entre la riera i la serra. El nom s’ha explicat sovint com una evolució popular de vila forta: una vila segura, compacta i ben situada.
Aquest primer nucli correspon a l’actual Nucli Antic. No cal imaginar una fortalesa monumental, sinó una trama de cases de pedra, portals, murs, espais de treball i una plaça que amb el temps esdevindria el centre cívic del municipi. La Plaça de la Vila conserva aquest paper de punt de trobada, govern i representació.
Santa Margarida i la Plaça de la Vila
Amb el creixement del nucli medieval, la Parròquia de Santa Margarida de Vilaforta es converteix en una institució central. Situada a la Plaça de la Vila, comparteix protagonisme amb la casa de la vila i amb el mercat com a espai de vida col·lectiva.
Santa Margarida és la referència patronal del municipi i del calendari festiu d’estiu. La seva llegenda, associada simbòlicament al drac, ha estat reinterpretada per Vilaforta com una tradició popular de superació, enginy i comunitat. Cada 20 de juliol, la Festa Major recorda aquest vincle amb una celebració cívica i festiva que manté viva la memòria local.
Horts, molins i oficis
Durant segles, Vilaforta va ser una vila agrícola i menestral. La Riera de la Fontclara alimentava horts, basses, safareigs i petits molins. Els camins del Codolar i de Montclar connectaven conreus, masos i punts de pas. La Plana de Rocaferma aportava cereal, vinya, olivera i producte d’horta.
Al costat de la pagesia hi creixien els oficis: fusters, ferrers, mestres de cases, traginers, cistellers, botiguers i petits comerciants. Aquesta combinació de treball de la terra i vida d’ofici explica una part important del caràcter de Vilaforta: una vila de manteniment, proximitat i continuïtat, més que no pas de grans gestos monumentals.
Els barris de la Vilaforta contemporània
Amb el temps, el Nucli Antic va deixar de ser l’únic centre de vida. La Fontclara va prendre força com a àrea vinculada a la riera, als horts i als equipaments cívics. El Camí Vell va conservar una escala més quotidiana, feta de cases baixes, horts, marges i recorreguts a peu vinculats al camí vell de Montclar. El Codolar va mantenir el contacte amb la serra, els camins i les zones residencials properes al paisatge. Can Roca va créixer com a sector residencial i esportiu, mentre que Les Comes representa l’expansió més recent i planificada del municipi.
Cada sector aporta una part de la identitat compartida. El Nucli Antic és govern, memòria i plaça. La Fontclara és aigua, vida cívica i relació amb la riera. El Camí Vell és horts, pas antic i memòria agrícola. El Codolar és serra, pedra i paisatge. Can Roca és esport i vida residencial. Les Comes és escola, famílies i futur.
De vila agrícola a petita ciutat
Al llarg dels segles XIX i XX, Vilaforta va viure la transformació pròpia de molts municipis catalans: millora de camins, consolidació del comerç local, aparició d’entitats, noves necessitats educatives i creixement dels serveis públics. El mercat setmanal, la Festa Major i la vida associativa van continuar actuant com a moments de cohesió.
La segona meitat del segle XX va accelerar el pas de vila agrícola i menestral a municipi residencial i de serveis. Es van consolidar escoles, equipaments esportius, biblioteca, centre cívic, casal de gent gran, CAP i serveis municipals. Vilaforta va créixer sense perdre del tot l’escala de poble, però assumint funcions de petita ciutat.
Vilaforta avui
La Vilaforta actual és una petita ciutat d’uns nou mil habitants que vol conservar estructura de poble i serveis de ciutat. La seva identitat contemporània es basa en tres idees: cuidar el que existeix, créixer sense perdre reconeixement i connectar millor els barris amb la riera, la serra i el centre històric.
El municipi mira endavant amb govern obert, transició energètica, habitatge assequible, cultura popular, equipaments i manteniment urbà. La història de Vilaforta no és només una mirada al passat: és una manera d’entendre com una vila nascuda entre una riera, una serra i un camí continua fent-se viva cada dia.